La característica de Git que realment el fa diferenciar de gairebé tots els altres SCM que hi ha és el seu model de ramificació.

Git us permet i us anima a tenir múltiples sucursals locals que poden ser completament independents les unes de les altres. La creació, la fusió i la supressió d'aquestes línies de desenvolupament triguen segons.

Això vol dir que podeu fer coses com:

• Canvi de context sense fricció . Creeu una branca per provar una idea, comprometeu-vos unes quantes vegades, torneu al lloc d'on us vau ramificar, apliqueu un pegat, torneu al lloc on esteu experimentant i fusioneu-lo.
• Línies de codi basades en rols . Teniu una branca que sempre contingui només el que va a la producció, una altra en la qual fusioneu el treball per fer proves i diverses més petites per al treball diari.
• Flux de treball basat en funcions . Creeu branques noves per a cada funció nova en què esteu treballant perquè pugueu canviar sense problemes entre elles i, a continuació, suprimiu cada branca quan aquesta funció es fusioni a la vostra línia principal.
• Experimentació d'un sol ús . Creeu una branca per experimentar, adoneu-vos que no funcionarà i suprimiu-la, abandonant la feina, sense que ningú més la vegi (encara que heu impulsat altres branques mentrestant).

En particular, quan feu clic a un repositori remot, no heu d'empènyer totes les vostres branques. Pots triar compartir només una de les teves sucursals, algunes d'elles o totes. Això tendeix a alliberar la gent per provar noves idees sense preocupar-se d'haver de planificar com i quan les fusionaran o compartiran amb els altres.

Hi ha maneres d'aconseguir una part d'això amb altres sistemes, però el treball implicat és molt més difícil i propens a errors. Git fa que aquest procés sigui increïblement fàcil i canvia la manera de treballar de la majoria dels desenvolupadors quan l'aprenen.